jueves, 26 de abril de 2012

Corea del Norte, utopía de hormigón

19/04/2012

El passat dijous 19 d’abril vam assistir els quatre membres del grup a la presentació d’un llibre sobre arquitectura nord coreana que es va fer de les 19:00 a les 20:30 a la sala Tagore de la seu barcelonina de Casa Àsia.

El llibre, titulat Corea del Norte. Utopía de hormigón (arquitectura y urbanismo al servicio de una ideología), va ser presentat per Rafael Bueno, director de Política i Societat a Casa Àsia i Josep Manel Brañas, professor emèrit del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador de la Titulació del Graduat Superior d’Estudis Internacionals i Interculturals de la UAB; així com pels mateixos autors: Jelena Prokopljevic, arquitecta i doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya, i Roger Mateos Miret, periodista de l’Agenda EFE a Barcelona.

En entrar a la sala deu minuts abans que comencés l’acte, em va sorprendre el gran nombre de seients que hi havia destinats al públic. En aquells moments no hi havia gaire gent, però poc a poc la sala es va començar a omplir, i no només es van omplir tots els seients, sinó que alguns dels oients van haver de romandre drets durant la conferència.

El públic era força divers: des de joves amb aparença d’estudiants fins a gent gran, passant per persones de mitjana edat. La immensa majoria del públic era català, exceptuant unes cinc persones d’origen asiàtic.
Un cop va començar la taula rodona, els assistents vam poder descobrir durant una hora i mitja quin és el paper que juga l’arquitectura en un règim com és el nord coreà, en què, per una banda ens trobem amb una població que passa gana i que viu de manera precària, i per altra, amb un govern que no escatima en recursos econòmics per construir grans edificis i monuments.

Va començar amb unes paraules de Rafael Bueno presentant l’acte i seguidament amb una valoració del llibre que l’expert en Corea Josep Manel Brañas va fer com a lector d’aquest, destacant-ne alguns passatges i idees que considerà importants com “la noción de libertad artística es impensable”, “Pyongyang es la ciudad del futuro, pero un futuro atrapado en el pasado”, “ciudad escaparate”, “la rigidez del urbanismo soviético milimetra la vida”, tot i que no tots els aspectes fossin negarius: afegeix que la ciutat “es verde”.


Llavors ja va començar la presentació per part dels autors. Primer va parlar Roger Mateos, que va agrair a Casa Àsia per la concessió d’una beca que els va permetre escriure el llibre i a Alejandro Cao per la seva col·laboració. Ens va fer un repàs a grans trets de la situació política de Corea del Nord a l’actualitat, i la seva mala fama internacional, sense posicionar-se a favor o en contra de la ideologia del règim del país, i de la història política i arquitectònica des de la Guerra de Corea fins als nostres dies. També va destacar la dificultat per accedir a la informació, ja que no hi ha documents previs que tractin el tema de l’arquitectura a Corea del Nord.

Finalment, l’altra coautora del llibre, la Jelena Prokopljevic, va dedicar-se a parlar sobre les característiques més formals d’aquest tipus d’arquitectura, posant exemples i ajudant-se d’una projecció de fotografies, concretament d’edificis i monuments de Pyongyang.

Un cop acabada la presentació es va obrir un torn de preguntes, en què les intervencions per part del públic van ser força interessants, ja que alguns dels que van parlar coneixien el tema de primera mà, ja sigui per haver-lo estudiat o per haver estat a Corea del Nord. Fins i tot un home va arribar a dir que es critica massa Corea del Nord per tenir tantes despeses en construccions, quan, sense anar més lluny, aquí a Espanya tenim una gran quantitat d’edificis i infraestructures en desús en les quals s’han invertit grans quantitats de diners.

Com a conclusió, podria dir que l’exposició va ser força interessant, i es va remarcar una idea present en tot el llibre que és la d’una arquitectura al servei d’una ideologia, que redueix l’art a un sistema d’adoctrinament de les masses populars que té com a funció enaltir la figura del líder.

No hay comentarios:

Publicar un comentario